La paraula ortomolecular neix de Linus C. Pauling a finals dels anys 60, deriva del grec orthos (recta, correcta) i de molècula que es una paraula llatina diminutiva de moles (corpulència o cosa grossa). Per tant seria com les “molècules correctes” i busca conservar una salut òptima i tractar les malalties variant les concentracions de les substàncies que troben normalment en el nostre organisme i que son necessàries per una bona salut.
La medecina ortomolecular intenta aconseguir una regulació de tot el cos a traves de la suplementacio natural aportant, en la dosis adequada per a cada persona, nutrients essencials i no essencials com son: vitamines, minerals, àcids grassos i aminoàcids.
Intenta entendre els mecanismes bioquímics del cos: com son assimilats els nutrients presents en la alimentació, com son els metabolitzats (es a dir, com es transformen químicament per ser utilitzables per el nostre organisme i de quina manera la seva carència provoca desordres fisiològics manifestats com a símptomes).
També estudia la utilització de las substàncies monoculars presents al organisme (nutrients, enzims, etc..) Per tal de tractar de forma única com a coadjuvant d’altres teràpies, les diferents patologies i la utilització del nutrients amb finalitats preventives, intentant aconseguir condicions de salut òptima al compensar les carències provocades per la nostra alimentació i estils de vida.
Des dels seus orígens, la teràpia ortomulecular, a intentat buscar l’origen de les malalties en els hàbits alimentaris intentant demostra que aquestes son conseqüència d’una alimentació inadequada d’alguns nutrients ja siguin aquest per defecte e excés.
Tot el que s’identifica dintre las teràpies complementaries com és: la suplementació de insulina en els diabètics o la eliminació de la llet en els que no toleren la lactosa, son practiques habituals en la medecina convencional i pertanyen a la medicina ortomolecular.

Podem dir que la medecina ortomolecular es un clar exemple de com avui en dia els camins de la medecina convencional i la naturopatia cada vegada son mes propers i com a vegades no es tant clara la diferencia que existeix entre una i l’altre practica.