INTERPRETACIÓ D'EDWARD BACH

Sobre l’efecte de les seves essències de flors, Bach va escriure al 1934:

A través de la seva alta vibració, determinades flors, arbustos y arbres silvestres d’un ordre superior, tenen el poder d’augmentar les nostres vibracions humanes i deixar expedits els nostres canals als missatges del nostre Jo espiritual, inundar la nostra personalitat amb virtuts que ens són necessàries i d’aquesta manera netejar els defectes (de caràcter) que causa els nostres mals. Com la bona música o altres coses grandioses, capaces d’inspirar-nos, estan en condicions d’elevar la nostra personalitat i acostar-nos més a la nostra ànima. D’aquesta manera ens brinden pau i ens alliberen dels nostres patiments. No curen atacant directament la malaltia, si no envaint el nostre cos amb les belles vibracions del nostre Jo Superior, davant la presencia del qual la malaltia es fon com la neu al sol.
No hi ha autèntica curació sense un canvi en l’orientació de la vida, sense pau en l’ànima i la sensació interior de felicitat.

LA SALUT I LA MALATIA

La salut
Si la personalitat pogués obrar perfectament a l’uníson amb la seva ànima, que a l’hora és part de la Gran Unitat, l’home viuria en perfecta harmonia. Si l’energia de la Creació Universal Divina es pogués expressar a través de l’ànima i el Jo Superior en la personalitat, nosaltres, els éssers humans, seriem forts, sans i feliços com part del gran camp energètic còsmic en harmoniosa vibració.

La malaltia
Quant sigui que la personalitat no estigui lligada a través de la seva ànima al gran camp d’energia còsmica, i que no vibri amb ell l’uníson, regne pertorbació, congestió, fricció, distorsió, desavinença, pèrdua d’energia. Aquests estats avancen des de la seva forma atenuada fins a la més exacerbada i es manifesten al principi com disposicions d’ànim negatives i després com malalties corporals. La malaltia corporal compleix la missió d’un últim avís. Expressat d’una manera simple, és una làmpada roja de perill que emet una senyal evident que s’ha de caviar quelcom immediatament, si no es vol acabar, tard o d’hora, perdent-ho tot.

El primer error
La personalitat no actua en harmonia amb la seva ànima ja que viu en la il•lusió de estar separada.

El segon error
La personalitat atempta contra el “principi de unitat”. Si la personalitat obra en contra de les intencions del Jo Superior i de la seva ànima, ho fa també automàticament contra els interessos de la Gran Unitat amb la que la seva ànima està lligada energèticament.