Fitoteràpia és l’ús de recursos vegetals amb finalitat terapèutica, per la prevenció i tractament de patologies. La Fitoteràpia pertany a l'àmbit de la medicina i és exercida per naturòpates i metges. La Fitoteràpia moderna, es basa en el coneixement de la Farmacologia, i considera els aspectes farmacodinámics i Farmacocinétics dels medicaments en les plantes medicinals. Està basada en estudis preclínics i clínics, encara que té el seu punt d'origen en el coneixement ancestral.

L'ús de plantes com a recurs terapèutic natural, es remunta als principis del temps. Avui dia la ciència confirma la presència, en elles, de compostos químics amb accions farmacològiques, denominats principis bioactius. També es poden fer servir els recursos vegetals amb propietats medicinals per a la preparació d'extractes estandarditzats de plantes o dels seus òrgans o parts i són denominats fitofàrmacs.

HISTORIA

Els primers usos curatius de les plantes es remunten a uns 10.000 anys enrere a l'Índia, mentre que els més antics documents que ho testimonien pertanyen als xinesos, Importants van ser també alguns papirs egipcis que plasmen el coneixement d'aquesta civilització en més de 700 formes diferents de medicaments de naturalesa vegetal i animal. Textos indis entre el 1000-800 A. de C., també esmenten més de 800 drogues medicinals, així com algunes taules de la civilització assiriobabilònica, esmenten també les plantes i els seus efectes sobre la salut.

Però de fet, va ser Hipòcrates antic metge grec, qui va classificar per primera vegada, de manera sistemàtica 300 espècies de plantes medicinals, incloent també receptes, mètodes d'elaboració i dietes, influint molt, d'aquesta manera, sobre el món romà i el pensament de l'edat Mitja., es comença així a parlar de Farmacoteràpia en el sentit modern que donem al terme.

Avui dia, la comunitat científica reconeix en les plantes grans poders de curació. Molts dels medicaments moderns contenen com a principi actiu les substàncies reconegudes en elles.